“Somos cobayistas”

Imagen

“Somos cobayistas” va dir la Bruna diumenge convençuda. Acabàvem de fer una foto dels tres conills d’indies com si anessin a piscina, amb ulleres, banyador i barret. Se suposava que seria una instagram més on debatríem si la penjava la Bruna al seu perfil de @brunachi o jo al meu de @jasminrovira. Aparentment tot era normal però aquesta frase em va fer ballar molt el cap. Érem conills d’indianistes? Are We Guineapiggers?

Si volia dir que érem fans absoluts d’aquestes bestioles, la veritat és que sí (d’aquestes i de totes les bestioles). Són els prínceps de casa (els reis són els nens és clar). Si el què feia la Bruna era parlar en nom seu per dir que eren conills d’índies banyistes, també estava dient que era fan total seu perquè, com sinó parles en veu d’una mascota, si no te la sens molt molt propera i estimada. I la tercera opció i menys probable és que parlés d’un partit polític. Tot podria ser perquè s’està bevent el llibre de 500 planes de la Mafalda i segur que alguna idea política-reivindicativa n’ha tret. Us imagineu les properes eleccions amb el partit cobayista? Segur que més d’un i de 100 likes (ai perdó) vots en trauria, sinó mireu el partit del “Animalistes”…

Així que imagineu-me a mi, parada mirant la foto i pensant en veu baixa el que la meva filla de nou anys intentava dir-me amb aquella exclamació.  No li he arribat a preguntar perquè de fet, ja m’agraden els conceptes oberts que donin peu a pensar, interpretar i jugar sobre el significat de les paraules. Per mi la Bruna volia dir moltes coses, i totes tenen a veure amb l’amor i el poder de la imaginació. Tot plegat ha de ser cosa de família, mireu la foto que he trobat de la meva àvia i la meva mare cuidant dos gatets…

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=XMjjsbQ0v8A&w=420&h=315]