Sense pits no hi ha paradís?

I sense llavis molsuts i sense cutis estirat i sense cabellera Pantene? El paradís no està on se’ns diu a les dones i cada cop més  a les nenes que hi és. El paradís està en la llibertat, en l’alegria del dret a escollir, de fer el que volem amb els que volem. El paradís és sentir-nos bé en la nostra pell,  és la salut, és no deixar-nos acomplexar per la frenètica cursa d’assemblar-nos a estereotips que no tenen res a veure amb nosaltres i què, més enllà de l’aparença idíl.lica, estan buscant també el seu propi paradís. El paradís està dins nostre, no fora. El paradís no està només en la joventut, ni en la bellesa ni en l’èxit si no va acompanyat de felicitat. Hi ha més paradís en qualsevol àvia estimada que en la Miley Cirus i les seves tones de likes i followers. Hi ha més paradís en una professora admirada que en una jove actriu afalagada avui i oblidada demà. Hi ha més paradís en els meus pits petits que en la talla 100 de moltes dones que no s’agraden. Hi ha més paradís en la darrera pel.lícula de Trueba que a qualsevol capítol de Sexe a Nova York. Per sort cada cop ens enreden menys i cada cop som més crítiques amb els què ens bombardegen amb imatges perfectes i comentaris nocius i sexistes. Inclús hi ha més paradís en 4 filtres d’instagram que en una cirurgia precipitada per la manca d’autoestima. Perquè no hi ha dona més irresistible que una dona feliç. Benvingudes a la república independent de la nostra felicitat.