Conciliació s’il vous plaît

Ahir em van enviar un vídeo sobre conciliación laboral  -però l’han treta de youtube 🙁 i no vaig dubtar que seria el post d’avui. A quantes de vosaltres no us ha passat aquesta experiència? quantes no heu omès, emmascarat, maquillat aquest “parón” professional? quantes no heu hagut d’optar per tasques inferiors a les que esteu preparades per culpa d’haver tingut fills i haver-los cuidat? La societat hauria de promoure i fomentar la incorporació laboral de les dones que han estat mares, promoure-les i no castigar-les. Ara és la crisi però abans, què era? No és cert que una dona que ha estat mare és més polivalent, té més empatia, pot desenvolupar moltes tasques a la vegada i té més esperit de sacrifici?

Fins que les societats no prenguin mesures per ajudar-nos a desenvolupar la tasca de ser mares sense penalitzar-nos laboralment amb prejudicis sexistes no aconseguirem conciliar la vida familiar i la vida laboral que a tots, i dic, tots ens beneficiarà: a fills, pares, mares i empreses. Quantes dones han esperat arribar al càrrec desitjat per adonar-se, massa tard, que se’ls havia “passat l’arròs”?

En fi…. mentrestant el govern que vagi decidint per nosaltres si hem de tenir nens o no, que de tocar la pera sí que en saben, de dones, desgraciadament no en saben res de res.

Bon dia tingueu,

Jazz