Si a un home se’l conquista per l’estómac, a una dona per l’oïda i si barregem la gana amb el ball aconseguim que jo entri a la cuina i em baralli amb el que faci falta pel bé de la família. Poseu-me Daft Punk i el seu Get Lucky i us faig una truita de patata (amb algun trosset de pebrot i xampinyó amagat) amb coreografia de zumba i tot. Si el que voleu són uns macarrons gratinats al forn, necessitaré alguna cosa d’Els Amics de les Arts que em distregui i em faci cantar…. Si la cosa es posa sofisticada per un sopar de compromís, hauré de tirar de Pitt Bull i Christina Aguilera amb el seu canyero Feel this moment per combatre l’estrès del què diran i parlar seriosament i un per un amb tots els ingredients.
Si avui tirem pel fast food , em posaré algún great hit dels The Cure per fer saltironets i playback amb kètxup mentre desfaig formatge emmental per sobre de tot el que em deixin.
Si ens posem seriosos perquè toca verdura, la meva opció és sens dubte Lana del Rey i vinga som-hi a buidar mongetes verdes!
I és què cuinar hauria de ser per damunt de tot divertit. Evidentment els ingredients bons i frescos, com els del Mercat Galvany i els de Lleonart per exemple, però el bon humor i les ganes són imprescindibles per aconseguir plats rodons.
Sóc de les que no creuen tant en l’excel.lència del sabor com en l’atmosfera i en el tot.
Ja ho deia en Maupassant… “La cuina és alquimia d’amor”
Modern Moders
I a les postres, sempre Bowie! ;D