Emprovadors de paciència

Com estàs? Tranquil.la, nerviosa, saltes per tot? Necessites un massatge, una mica de ioga, quilos de xocolata? Normalment va a èpoques segons la feina, si coincideix amb festes de Nadal, vacances, etc. però quan tens nens, la millor manera de fer un bon test d’equilibri mental és anar a una botiga de roba. Visualitzes les peces que creus que et fan falta i entres amb la quitxalla a que se l’emprovin. Tic -tac comença l’examen (no per ells, per tu). Tres jerseis, tres texans i tres samarretes. Tic-tac tic-tac. Només  se senten soroll, braços i peus, cops de puny i riures. Deu minuts i encara no s’han tret ni els pantalons. Respira, són nens, estan cansats. “Vinga nois, això per tu, aquest per ella…” Ei! Sembla que hi ha un que et fa cas. Veus? Tu tranquil.la. Estàs bé. Perdona? Crec que aquesta talla li va petita, em portes una més gran? PUM! Primer cop contra el mirall! Ha estat el Mauro mama! Va vinga nois que després anirem al Sandwichez! Al petit no li surt el cap i s’està ofegant intentant treure el nas per la màniga llarga. Nooooo! La nena fa morros, no li agrada la samarreta. Respira, saps que és normal, que a tothom li passa, no ets l’única mare  desesperada en un emprovador amb nens.  Jasmín, tu tens molta paciència… Va, respira, ja queda menys. El cap ja surt pel coll del jersei.  Deu punts pel petit. No Mauro, no havies d’arrencar les etiquetes de tot! Apretes les dents mentre lluites per no pujar el to de veu, les altres persones no tenen la culpa de coincidir amb tu un dissabte al matí al Massimo Dutti. La Bruna ja ho té tot posat i sembla que li queda bé però no vol els texans, diu que li apreten (mentida). El petit se m’ha escapat i ronda per la botiga… Jorge on ets? Vine aquí o m’enfado. Respiro fort inspirar-expirar. Mama, em compraràs un Skylander? La dependenta somriu perdonavides. “Molt bufons sí”. No si us plau no m’ho diguis noooooo una altre cop no i vinga comentari al canto “Estàs distreta, jeje” (la mataria). Mec! Ja he suspès, els nervis se’m disparen. El mauro s’ha colat en un altre emprovador i la senyora treu el cap i em mira amb la mosca al nas. El mòbil sona, la meva mare: Què fas? M’estic destrossant les dents de tant apretar. Ja no respiro. Ni tic-tac ni hòsties. Un parell de maniobres decisives i tots tres ja s’han canviat de nou. Pago mentre l’ull se’m dispara de la cara vigilant que no se m’escapin al carrer i no caigui l’aparador que tambaleja al ritme de les seves rialles. Sortim cagant llets. Resultat: 3 conjunts d’hivern, una espatlla contracturada pels nervis, una bitlletera buida i una certesa: matrícula d’honor en el test d’emprovadors de paciència!

UNITED MOTHERS OF PATIENCE!

Imagen

http://www.massimodutti.com/

http://www.sandwichez.es/