40 raons per celebrar-ho

Imagen

1. Perquè portem 22 anys de risses i les que ens queden.

2. Perquè aviat no necessitarem cangurs per sortir al cine.

3. Perquè ens comença a relliscar tot una mica.

4. Perquè els anys de facultat ja sonen a batalletes de iaies i fa gràcia.

5. Perquè en el fons no hem canviat tant, només de talla i fermesa.

6. Perquè pels nens encara som les mares més meravelloses del món.

7. Perquè pels pares encara som les filles més estupendes del món (més o menys).

8. Perquè “más sabe el zorro por viejo que por zorro”.

9. Perquè encara (crec) que no se’ns ha agriat el caràcter.

10. Perquè estem a la meitat de la vida.

11. Perquè queden per protagonitzar moltes més escenes almodovarianes.

12. Perquè com sempre, mai faltarà un whatsapp quan més es necessiti.

13. Perquè discutirem de cinema i mai estarem d’acord.

14. Perquè s’acabarà Homeland però ens enganxarem a una altra millor.

15. Perquè el Franco Battiato tornarà a Barcelona i l’anirem a veure (i si us plau el Bowie també)

16. Perquè com l’Epi i el Blas, amb les seves diferències, sempre serem amigues.

17. Perquè segur que hi haurà algun tema per comentar durant dues hores per telèfon.

18. Perquè les monges sempre es posaran a tiro perquè les fotografiïs i ens riem.

19. Perquè els meus conills d’índies t’acabaran agradant una miqueta algun dia.

20. Perquè anirem perdent visió però guanyarem perspectiva.

I perquè les 20 raons restants te les vull dir quan facis 50.

Per molts anys estimada Anna.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=JtdIilOjCcY&w=420&h=315]

← Entrada anterior

Entrada siguiente →

2 comentarios

  1. Moltes gràcies, guapa! Estic «aturdida» per l’emoció (i pel pes dels anys, clar) i no puc ni fer gracietes, però moltes gràcies. T’estimo molt!

  2. Que la meva filla estigui emocionada, s’entèn. Per a mi, el pas de l’edat és irrisori. Em sembleu dones que comencen a ser-ho, ben armades d’intel·ligència, humor, encant i bones perspectives. Joves, amb bagatge i vida plena a l’esquena. A la graella de sortida i ben classificades, vaja.
    Però que tantes mostres de carinyo i amistat com està rebent i rebrà l’emocionin, em sembla inevitable, normal.
    Ara, que jo també ho estigui tant com per intervenir en aquest blog, ja ho trobo una mica més sospitós. Estovament de l’edat? Fluixera congènita?
    Sigui com sigui, avui també és un dia emocionant per a mi, i vull agrair-te, cap de les maresdebarcelona, Jasmin, la teva entrada del blog i l’amistat de tants anys que, em consta, tants estones de felicitat i companyia proporcionen i han de proporcionar a la nostra quarantanyera.
    Un petò

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.